Back الكونغو البلجيكية Arabic Belçika Konqosu Azerbaijani بلژیک کونقوسو AZB Бельгійскае Конга Byelorussian Белгийско Конго Bulgarian Belgické Kongo Czech Belgisk Congo Danish Belgisch-Kongo German Βελγικό Κονγκό Greek Belgian Congo English
| Congo belge (fr) Belgisch-Kongo (nl)  | |||||
| |||||
| Tipus | colònia i entitat territorial administrativa desapareguda | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Capital | Kinshasa Boma | ||||
| Població humana | |||||
| Idioma oficial | francès neerlandès | ||||
| Religió | Església Catòlica | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 2.345.410 km² | ||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
| Creació | 15 novembre 1908 | ||||
| Dissolució | 30 juny 1960 | ||||
| Organització política | |||||
| Forma de govern | colònia | ||||
| Moneda | franc congolès | ||||
El Congo Belga (en francès Congo belge, en neerlandès Belgisch-Congo) va ser una colònia belga a l'Àfrica central des de 1908 fins a la independència, el 1960, quan es va convertir en la República del Congo (Léopoldville). L'antiga colònia va adoptar el seu nom actual, República Democràtica del Congo (RDC), el 1964.
El domini colonial al Congo va començar a finals del segle XIX. El rei Leopold II dels belgues va intentar persuadir el govern belga perquè recolzés l'expansió colonial al voltant de la conca del Congo, en aquell moment en gran part inexplotada. La seva ambivalència va fer que Leopold establís ell mateix una colònia. Amb el suport de diversos països occidentals va aconseguir el reconeixement internacional de l'Estat Lliure del Congo el 1885.[1] A principis de segle XX la violència utilitzada pels funcionaris de l'Estat Lliure contra els indígenes congolesos i un sistema despietat d'explotació econòmica van portar a una intensa pressió diplomàtica sobre Bèlgica perquè prengués el control oficial del país, cosa que va fer en crear el Congo belga el 1908.[2]
El domini belga al Congo es basava en la "trinitat colonial" (trinité coloniale) dels interessos estatals, missioners i de les empreses privades.[3] El privilegi dels interessos comercials belgues va significar que grans quantitats de capital fluïssin cap al Congo i que regions individuals s'especialitzessin. En moltes ocasions els interessos del govern i les empreses privades anaren plegats i l'estat va ajudar les empreses a trencar vagues i a eliminar altres barreres plantejades per la població indígena.[3] La colònia es va dividir en subdivisions administratives organitzades jeràrquicament i s'executaven de manera uniforme segons una "política nativa" establerta (politique indigène).
Durant les dècades de 1940 i 1950 el Congo Belga va experimentar una àmplia urbanització i l'administració colonial va iniciar diversos programes de desenvolupament destinats a convertir el territori en una "colònia model".[4] Un resultat va ser el desenvolupament d'una nova classe mitjana, els "évolués", africans europeïtzats a les ciutats.[4] Durant la dècada de 1950 el Congo tenia una força de treball assalariada el doble que la de qualsevol altra colònia africana.[5]
El 1960, fruit d'un moviment independentista generalitzat i cada cop més radical, el Congo belga va aconseguir la independència, esdevenint la República del Congo sota el primer ministre Patrice Lumumba i el president Joseph Kasa-Vubu. Les males relacions entre les faccions polítiques dins del Congo, la participació continuada de Bèlgica en els afers congolesos i la intervenció dels principals països (principalment els Estats Units i la Unió Soviètica) durant la Guerra Freda van provocar un període de guerra de cinc anys i inestabilitat política, coneguda com la crisi del Congo, de 1960 a 1965. Això va acabar amb la presa del poder per part de Joseph-Désiré Mobutu el novembre de 1964.
- ↑ Pakenham, 1992, p. 253–5.
- ↑ Pakenham, 1992, p. 588–9.
- ↑ 3,0 3,1 Turner, 2007, p. 28.
- ↑ 4,0 4,1 Freund, 1998, p. 198–9.
- ↑ Freund, 1998, p. 198.